A qui segueix a Twiter el Col•legi de Periodistes? M’arriba via el twitter d’en Marc Roca i ho comprovo després a la font original (somnoticia.cat) que el Col•legi de Periodistes de Catalunya en el seu espai a Twitter segueix bàsicament mitjans en castellà i alguns mitjans públics en català. En cap cas, però, he sabut trobar que segueixi mitjans en llengua catalana de caire privat, ni ràdio privades en català i si en canvi a Telecinco, La Sexta, la Ser. No hi ha RAC 1, per exemple, ni diaris, com l’Avui, El Punt. Si que hi és El Periodico, però en la versió castellana. Si ens fixem en els genuïnament digitals les absències són clamoroses. Imagino que no deuen voler fer un seguiment exhaustiu dels mitjans i que l’ús que fan del Twitter, on tenen uns quants seguidors, deu ser molt específic. O és això, o és deixadesa.
Veig, però, que hi publiquen de manera sistemàtica informació relacionada amb el Col•legi i les seves activitats. Per tant, no es tracta d’una eina abandonada. A vegades es diu amb això de Twitter “diga’m qui et retuiteja i et diré quina agència et porta la comunicació”. Si és deixadesa, seria estrany, perquè veig que una de les seves darreres entrades és la comunicació d’un curs de formació sobre “Community Managers”, és a dir, com gestionar espais digitals en què conviuen comunitats per a una organització… Si es tractés de deixadesa,el problema seria que no escollir bé els teus companys de conversa et pot limitar la qualitat d’aquesta. I si no és deixadesa, encara és més preocupant perquè semblaria que hi ha la voluntat de prescindir d’una part dels mitjans nacionals i especialment dels de llengua catalana. Deu ser deixadesa, imagino.
Les vacances i el canal digital. Tinc un amic que diu que això d’Internet és molt punyeteru. Ho dic perquè aquests dies podem observar que hi ha mitjans que han marxat de vacances. Aquesta pràctica, merescuda i necessària, que va canviant l’estacionalitat depenent de les necessitats, xoca en molts camps però especialment en el dels mitjans de comunicació. És evident que hi ha menys informació i per tant menys persones a les redaccions.
El que és divertit és veure com empreses de mitjans que utilitzen ja el canal digital (perquè creuen que són formes de comunicació necessàries, per la immediatesa, la mobilitat…) quan arriben aquests dies paren, no piulen. I la mobilitat? No és que ho facin menys: senzillament se’n van de vacances, tanquen la paradeta. Paradoxes de temps de canvis. Per a uns (periodistes) ja és un fet quotidià i ho tenen en les seves rutines, i per a d’altres (periodistes) continua sent una tasca afegida, un més a més i -si anem més curts de personal- deixem això d’Internet. També és cert que quan tornen et fan desitjar (no tots) el silenci al que t’havies acostumat. Coses de la modernitat.
