El final de la web? Chris Anderson, l’editor de la revista Wired (i conegut entre d’altres per L’economia Long Tail va afirmar en el número d’agost que la web ha mort (The web is dead). L’argument, provocador, és simple. Després d’uns anys de web ara toca el moment de les aplicacions (apps). És una Internet de mobilitat, on accedim a informació a partir de les aplicacions i dels widgets i no des del navegador. Intercanvi de dades, vaja. Això succeeix en part per la facilitat de cobrar per aquests serveis. Evidentment els primers a estar interessats a aquest nou paradigma són les empreses productores d’informació, de continguts, amb una necessitat puixant i urgent de generar nous ingressos per la banda digital davant la caiguda de la distribució dels seus exemplars físics i d’una caiguda publicitària que no atura.
L’aparició dels nous tablets. Amb l’Ipad i la resta de la generació que s’acosta (Samsung, Blackberry, Microsoft, el sistema Android de Google…) sembla que aquest argument va endavant. Ara, la sorpresa rau quan els generadors de continguts que viuen de l’actualitat, de la immediatesa, s’adonen que no serà la solució màgica. Ja no es pot tornar enrere, ja no podem posar nous murs, ja no podem tornar a cobrar per un fluxe que és arreu (també a Twitter, Facebook). Ho tenen més fàcil els continguts especialitzats i de qualitat (Long Tail). El salt a aquesta nous dispositius es farà de moltes maneres, reconversió d’un sector, però també, amb l’aparició de nous agents, empreses que fins ara no vivien dels continguts. Més competència.
Davant tots aquests canvis, què fem? Per la penetració del mercat d’aquests dispositius i pel mercat actual d’ingressos del canal digital és difícil que es puguin plantejar projectes des d’ara mateix que puguin sostenir-se així i prou. Per altra banda és necessari tot una època d’aprenentatge per realitzar tots aquests nous productes. Potser és el moment de resistir, d’aprendre, de ser arriscat i és un moment on cal, segur, aprimar les estructures, els productes i de guanyar qualitat. Qui tindrà forces per aquesta cursa, llarga, de fons i plena d’incerteses? Sempre ens podem quedar que el mateix Wired l’any 1997 ja va matar els navegadors i de moment estan més vius que mai. Èpoques de vaques magres.