CASES DEL BOSC, BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA A LES GUILLERIES

Aquest és un reportatge publicat a Osona.com i a Naciodigital.cat i elaborat conjuntament amb en Jose Manuel Gutiérrez. Després de molt temps sense signar cap peça periodística, ara, hi hem tornat.

Cases del Bosc

El projecte, a tan sols 15 minuts de Vic, està abandonat i en estat ruïnós. Havia de ser una urbanització de luxe en un entorn natural paradisíac, amb 80 xalets, un club social i un hotel

Text: Jordi Font | Fotos: Jose M. Gutiérrez, Viladrau | Actualitzat el 15/02/2014 a les 20:10h

Les Guilleries és una urbanització situada al terme municipal de Viladrau, al nord-oest del nucli urbà, entre els espais naturals protegits del Parc Natural del Montseny i l’Espai Natural Guilleries-Savassona. Un assentament de cases desiguals, algunes d’elles habitades, d’altres amb rètols “En Venda”. Per accedir-hi, cal prendre la sortida de Sant Sadurní d’Osormort de l’Eix Transversal, agafar la carretera que mena cap a Viladrau i, just tres quilòmetres després, girar a mà dreta, tal com indica el corresponent rètol.

Llegir el reportatge

Richard Ford – Canada

Richard Ford M’ha caigut a les mans el darrer llibre de Richard Ford. Ell és el culpable que hagi pensat moltes vegades que m’agradaria ser un comercial immobiliari i anar a ensenyar a persones, famílies cases, llocs on viure. I fer com el seu personatge Frank Bascombe a El dia de la Independència, un antic periodista esportiu que es dedica a vendre cases.
Richard Ford

Richard Ford

En aquest cas Richard Ford, guanyador del Pulitzer, ens narra la història a Canadà, d’un noi de 15 anys que sense saber massa com veu com els seus pares han acabat atracant un banc i la seva vida canvia radicalment d’un dia per l’altre.
Richard Ford - Canada

Richard Ford – Canada

Llegir entrevista a Richard Ford a El País

David Airob “La coherència visual en el reportatge fotogràfic

MOSTRA DESCALÇA DE FOTOGRAFIA DOCUMENTAL A VIC

Dissabte 5 d’octubre (Llibreria La Tralla, 19.00 h):

– Conferència de David Airob “La coherència visual en el reportatge fotogràfic”.
– Presentació del nou web de de Nació Digital, que agrupa unes 500.000 fotografies publicades al diari en tota la seva història

Del 5 al 12 d’octubre:
– Exposició d’imatges de 70 treballs de set fotoperiodistes a la Rambla del Passeig, del 5 al 12 d’octubre.

L’art de saber buscar reportatges i portar-los a terme serà el tema de la conferència que, amb el títol “La coherència visual dins del reportatge fotogràfic”, pronunciarà el fotoperiodista David Airob, (http://www.davidairob.com), cap de fotografia de La Vanguardia entre 2007 i 2010, i actualment professional d’aquest diari. En el mateix acte tindrà lloc la presentació del nou web temàtic del diari Nació Digital, que agrupa en un sol lloc unes 500.000 fotografies publicades en el mitjà durant els seus més de disset anys de funcionament. També seran presents a la taula el director de Nació Digital, Salvador Cot, i el promotor de les jornades i fotoperiodista vigatà, Sergi Cámara.

La cita és el dissabte, 5 d’octubre (19.00 h ) a la llibreria La Tralla, de Vic.

L’acte forma part de la primera “Mostra descalça de fotografia documental”, que tindrà lloc a Vic del 5 al 12 d’octubre.La mostra està dirigida per Sergi Cámara i neix amb la intenció de donar a conèixer treballs contemporanis de fotoperiodisme d’arreu del món. Es podran veure 70 peces, tant de fotògrafs de prestigi com d’emergents catalans, de l’Estat espanyol i de Brasil. Les exposicions es mostraran al llarg de la Rambla del Passeig, utilitzant el mobiliari urbà.

Hi haurà treballs com “Síria, any zero”, “La violència a Caracas”, “Les religions a través dels seus pelegrinatges”, “Els 65 dies de la resistència minera”, “El treball esclau a la frontera d’Europa”, “Separació d’una favela de Rio de Janeiro amb un mur” i “El fenomen de la immigració, des de la perspectiva del que es queda.”

El conferenciant: David Airob

David Airob (Barcelona, 1967) es fotògraf del periòdic La Vanguardia, del qual ha estat redactor en cap de fotografia del 2007 al 2010. A partir de la seva incorporació el 1990 ha cobert per aquest diari tot tipus d’informacions, des de campanyes electorals fins a Jocs Olímpics i Campionats mundials de futbol. En paral·lel, ha desplegat projectes fotogràfics personals, que han obtingut distints premis, com el World Photography Award pel seu treball al Centro Niemeyer, d’Avilés, o el primer premi en el recent POY Latam, en la categoria de “Religió, cultura i  tradicions”.

Le seves imatges han estat publicades en revistes internacionals com Time, Paris-Match, Der Spiegel, etc.

Co-fundador del Centre de Fotografia Documental de Barcelona, ha realitzat masterclass, workshops i conferències en diversos centres de formació d’universitats espanyoles. També ha estat membre dels jurats en concurs fotogràfics como el certamen Fotopress. Els seus treballs s’han mostrar en exposicions individuals i llibres. És responsable del bloc sobre fotoperiodisme i edició gràfica TheWside

 

Dobermann IDC 2013 – Romania

Gran Mollis Armani IDC Sieger 2013

Aquest cap de setmana (6-8 de setembre) s’ha celebrat la Dobermann IDC 2013 a Romania (campionat anual del Dobermann). Sol escollir-se un país que permeti la presència de gossos d’arreu d’Europa i de la part dels països de l’Est i de Rússia.

Algunes consideracions:

durant la reunió prèvia s’ha aprovat modificar l’estàndard de la raça. Els canvis importants es que a partir de l’1 de gener de 2015 l’estàndard marcarà que els tots els exemplars han de tenir les orelles i la cua naturals (vull dir que ja no es podran amputar) i per tant s’imposa la tesis dels països Baixos, Alemanya, països nòrdics…

Evidentment això pot provocar molts canvis: la desaparició de molts criadors i l’aparició de nous. És un canvi important ja que ara depenia del país per a poder tenir un gos amb amputacions a les orelles i a la cua.

Gran Mollis Armani IDC Sieger 2013

Gran Mollis Armani

Per a veure tots els resultats podeu mirar aquí (amb els resultats publicats farem un anàlisi de les línies de sang vencedores i la seva influència en la cria).

La veritat sobre el cas Harry Quebert de Joel Dicker

La Veritat sobre el cas Harry Quebert

Recomant per diferents bandes finalment he llegit el llibre de Joel Dicker (bona campanya de màrqueting). Una novel·la entretinguda, excessivament tècnica pel meu gust ja que hi ha moments que l’autor prefereix mostrar les seves virtuts que no pas deixar fluir el text i la trama però un bon llibre, de lectura ràpida, dels que anima a llegir.

La Veritat sobre el cas Harry Quebert

La veritat sobre el Cas Harry Quebert

M’ha fet pensar en la primera novel·la d’Alain de Botton, no pas pel tema i sí per l’origen de l’escriptor, l’edat en que han escrit… el que intueixes de la seva formació acadèmica.. Veurem com li va a Dicker amb el seu següent llibre però aquest é sun bon llibre si no et llegeixes els excessius elogis que l’hi han dedicat.

Títol: El cas Harry Queber
Autor: Joel Dicker

La Trama contra Catalunya

M’ha arribat a les mans el llibre La trama contra Catalunya de l’Hèctor López Bofill. El llibre intenta ser una aproximació als interessos econòmics per a continuar la relació Catalunya Espanya dels darrers 300 anys però especialment d’ençà del franquisme. D’entre els personatges que hi surten: Brufau, Alemany, Rodés, Lara, Conde de Godó.. de la part empresarial, i Nadal, Maragall, Duran i Lleida em sorprèn el paper estratègic que l’autor dona a Narcís Serra.

La trama contra Catalunya

La trama contra Catalunya

El polític català que va arribar a ser vice president del govern Espanyol amb Felipe González. Home culte i fi que va passar per la Diputació de Barcelona de Samaranch, l’Ajuntament de Barcelona de Porcioles, conseller de la Generalitat de Catalunya en el govern provisional de Tarradellas, despatx i càrrec a La Cambra de Comerç de Barcelona, despatx propi amb Miquel Roca per a saltar ja a la política espanyola a llocs tant diversos com ministre de defensa…Va haver de plegar per l’espionatge i la mala gestió del CESID.  Bé en tot cas m’han quedat ganes de saber més coses d’un dels personatges que més han participat en definir un marc de relacions entre Catalunya i Espanya i que a més no ho han fet des de la màxima visibilitat sinó movent els fils des del silenci. Malgrat tot el fi de Narcís Serra al capdavant de Catalunya Caixa i la seva presència al Parlament per a donar comptes de la fi de l’entitat financera ja deixa entreveure un personatge complex i un xic cínic.

Del llibre en general destacar-ne una certa visió històrica, dir les coses pel seu nom i entenc que un primer pas per a futurs treballs. Dit d’altra manera continuo preferint l’Héctor López Bofill poeta.

Innovació en models de negoci

Prenc com a exemple el que havia de ser un dels grans salvadors de la indústria dels continguts de paper i que de moment no ho esta essent. Des que va sortir al mercat l’Ipad havia de solucionar molts problemes a tots els editors de continguts. Però de moment no esta essent la solució a un sector que durant anys de bombolla econòmica va anar fent de nou ric i en cap cas va afrontar els canvis que li pertocaven. A la crisi sectorial ens toca conviure ara amb la crisi financera. La convivència de les dues ens impossibilita fer menys traumàtics els canvis i a la vegada tenyeix de gris un futur ple de nous lectors, nous mitjans… i sense donar resposta encara al clàssic digital “Where is the money?”.

Hem atacat aquest nou suport col·locant el nostre producte tal i com l’hem fet sempre. I evidentment l’Ipad, per diferents motius, no esta essent la solució. Poques diferències de valor afegit entre la lectura a l’Ipad a través del navegador Safari i les Apps. Per tant, malgrat que si que hi ha una clar consum en dispositius mòbils aquest continua essent gratuït.

Llegia l’altre dia diferents anàlisis de la reculada de vendes de les revistes pel canal digital (Wired com a paradigma). Hi havia diferents opinions, però n’hi havia una de molt interessant. Un dels principals problemes és que ens hem tornat més globals, més locals i més profunds:

1.- Ens interessa què passa al món. Llegim noticies globals. Escollim mitjans de referència BBC, NYT, també la nostra.

2.- Ens interessa, i molt, la informació hiperlocal. Perquè ens afecta en el nostre dia a dia. La informació de la nostra ciutat, poble, barri, trànsit, serveis.

3.- I, necessitem informació en profunditat de les nostres aficions i interessos (també professionals).

I ens sobra la resta. Volem compartir, aprendre, suggerir, volem també ser el mitjà (i no parlo de periodisme ciutadà, no).

Pocs mitjans ens poden donar aquests serveis de forma completa, interactiva i multisuport. Volem escollir les fonts d’informació, vivim en llocs diferents i potser l’Avui, El Periodico, La Vanguardia… no són locals ni globals. Tirem d’informació especialitzada i tots tenim els nostres tics i les nostres manies. Personalització i noves formes de consum. En definitiva, qui té els drets de tot això? Algú ho pot proveir tot? No? Doncs ens ho agafem de forma precària via RSS, via lectors de feeds, necessitem encara la web. No paguem.

Les inèrcies mentals, estructurals, organitzatives de les nostres empreses, ens porten una i altra vegada als camins coneguts, a les mateixes narratives, als mateixos públics, cercant compulsivament la influència com a primer generador d’ingressos. Sobre la innovació, uns diuen que si tinguessin recursos ja ho farien, els altres que s’han de reconvertir (és possible? o PRISA?). Amb l’ARA, que era una de les esperances, pel fet de crear una estructura nova, tot i ser massa recent encara per treure conclusions definitives, ens hem quedat (i ho dic des d’una perspectiva lectora) a mig camí. S’ha entès el Social Media en la seva vessant més superficial. S’han entès els nous dispositius (malgrat l’excel·lent campanya promocional) com a simple canal per a distribuir el mateix de sempre. S’ha optat per semblar modern i innovador més que no pas ser-ho.

Ens cal reflexió. La vida abans i després de Google. La cultura digital com a religió universal. Com vivim en l’era del remix? Crec que ens cal invertir molt en innovar en models de negoci si volem tirar endavant. Cooperació, hibridar continguts, especialització i nous productes per recuperar unes vendes que ja fa temps que vam regalar.

Article publicat a ESCACC

Safareig de comunicació (XVIII)

Eròtica del dispositiu. Des que va sortir al mercat l’Ipad com sol ser habitual en els productes Apple genera una eròtica de l’objecte que es difícil de trobar en altres marques i en altres aparells. El que havia de ser un dels grans salvadors de la indústria dels continguts de paper de moment no ho és. Poques diferències de valor afegit entre la lectura l’Ipad a través del navegador Safari i les Apps gratuïtes. Per tant malgrat que si que hi ha una clar consum en dispositius mòbils aquest continua sent gratuït. Es parla d’un 4,5% (via Juan Varela) de subscripcions de pagament enfront el total de descarregues de les aplicacions de pagament. Dic això de l’eròtica perquè els primers a veure-ho així han estat alguns editors.

Diaris a l’iPad. El Bloc d’Apple en Català fa un breu resum aquests dies de les aplicacions de La Vanguardia, El País i l’Ara amb algunes conclusions que comparteixo.

El diari dels Godó va fer una aplicació per Ipad que endreçava bàsicament els RSS de la web (amb algunes mancances). La sorpresa és que des del canvi de l’edició digital (la setmana vinent, anàlisi) l’aplicació ha deixat de funcionar. Cal dir que era gratuïta. (Actualització: La Vanguardia acaba de penjar l’actualització de l’APP a l’Apple Store)

L’edició d’El País per iPad és a dia d’avui una de les poques que demostra que intenta entendre les possibilitats del nou dispositiu. Endreça les noticies i ofereix un menú de navegació interessant i proper a la idiosincràsia del dispositiu. És gratuïta.

El diari Ara ha optat per una altra estratègia. Et baixes l’aplicació gratuïta i necessites ser subscriptor per poder visualitzar l’edició del dia. D’entrada no donen continuïtat al canal digital i ho encaren més com si fos una revista, format tancat, sense actualització i de pagament. Desconec l’índex de descarregues (no de l’aplicació sinó del diari) però queda clar que per ells, de moment, malgrat el tant escoltat a les presentacions això de l’Ipad és un canal més pel diari de paper però no per pensar noves formes de fer un diari. És a dir, un pdf avançat i poca cosa més.

Aplicació per iPhone de Vilaweb. Ahir també va aparèixer a l’Apsstore l’aplicació per a mòbil iPhone de Vilaweb. D’entrada utilitzen la navegació vertical i horitzontal, bé, i han pensat que es pugui retenir la darrera actualització de les notícies per llegir sense connexió, molt bé. N’anirem parlant.