WikiLeaks. Dia a dia van sortint a la llum pública informacions extretes de WikiLeaks. A banda de si l’Assange és un heroi o no, em venen al cap diferents conclusions. Està fent WikiLeaks, en part, una feina important als grans mitjans de comunicació? Fins ara esperàvem que la capacitat d’investigar i de publicar noves informacions ho fessin les grans capçaleres? Aquest és un cas estrany. Una empresa, organització, comandada per un australià revoluciona el món publicant informació sobre els governs d’aquest món. Fins aquí més o menys d’acord. Ho dona d’entrada a diaris com el cas de El País i aquest dia a dia va furgant a les entranyes dels bits i els bytes. Es publiquen informacions rellevants (tot sigui dit a El País aquest tema l’hi ha anat de perles i crec que ho esta jugant bé) que commocionen la ciutadania tot i que les veus critiques diuen que tot el que ha sortit ja se sabia (poc que ho havíem llegit). El periodisme està fent la feina de contrastar i de posar en relleu el més important? Aquest fet canvia els mitjans de comunicació? Els mitjans es tornen només imprescindibles per difondre la informació i contrastar-la però no per investigar? Assange i Wikileaks necessita la complicitat i la credibilitat d’unes capçaleres per no haver de perdre massa temps defensant la veracitat?
Passen dies i a banda de l’allau d’informació sobre la vida i o la detenció de Julian Assange pocs mitjans van a la font original. Per això crida l’atenció la feina que ha fet en Janquim de nou. Publica al seu bloc com trobar una eina que et permet cercar dins els documents que ja s’han fet públics i per tant tenir una mirada pròpia més enllà dels mitjans que ja han destacat el que consideren més rellevant. A mesura que es van obrint documents es pot reutilitzar l’eina i a veure si hi ha citacions concretes. Janquim feia la crònica pel 3cat24 d’aquest tema i em sembla rellevant.
Veurem com acaba el tema WikiLeaks. Amb sensacions contradictòries però amb ganes que la xarxa demostri que es solidària, exigent i molt útil. A veure si s’aclareix aquest dubte de si algunes xarxes socials com Twitter han aplicat censura. De moment Paypal i Mastercard ja han hagut de reconèixer pressions (com diu Juan Varela cal llegir la lletra petita dels serveis que contractem). Em sembla que en tenim per dies.
