Jornada de «brand content» de NacióDigital i Blanquerna amb el NYT

Dins l’evolució del sector de la publicitat digital i en vistes de treballar nous formats i noves mètriques vam organitzar un seminari de Brand Content amb la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna i amb la participació de Jean-Christophe Demarta, responsable del contingut de marca del diari The New York Times. A la tarda vam fer una taula rodona on hi vam participar juntament amb Ismael Nafria, el mateix Demarta i l’equip de Brand Content de El Confidencial representats per Alberto Luna.

Aquí podeu veure les excel·lents fotografies de l’acte de l’Adrià Costa.

Algunes conclusions i dubtes:

  • Queda clar que els mitjans i les redaccions periodístiques han desenvolupat unes habilitats per fer narrativa digital i per tant per poder fer bons relats, millor que moltes agencies creatives.
  • Les empreses de mitjans hem de crear dins la nostra estructura un equip de contingut de marca a l’estil del NYT amb el seu The Brand?
  • Quines són, però, les mètriques a tenir en compte?
  • Arran d’aquest seminari se’ns ha demanat que organitzem més activitats a l’entorn del contingut de marca. Si estas interessat ens ho pots fer saber.
  • Van assistir més de 50 persones (Dircom, agencies, periodistes) i van quedar fora molta gent que havia demanat d’assistir-hi.

PD.- Aviat penjaré el vídeo de la sessió.

Google financia el projecte de dades de NacióDigital

Fa uns dies vam presentar el projecte que ens ha finançat Google dins el projecte DNI. Aquest és un projecte de desenvolupament d’eines per a mitjans i redaccions periodístiques i a NacioDigital i a Taller de Projectes Digitals ens hi vam presentar amb un eina de visualització de dades.

L’acte va tenir lloc a l’Antiga Fàbrica DAMM i vam comptar amb el patrocini de Cellnex i DAMM.

L’acte va comptar amb la presentació del projecte per part de José Manuel Gutiérrez, director de Nous Formats de NacióDigital. També amb Luís Collado, director d’Aliances Estratègiques de Google Espanya i Portugal que va presentar el projecte de Google i finalment amb una Master Class de l’expert Enrique Dans.

Aquí podeu llegir més informació de l’acte.

De la lluita per l’usuari a la lluita pel lector

En el món del periodisme estem vivint un gran canvi, agreujat o per la pressió publicitària, estem vivint la fi de l’usuari i la recerca del lector.

Què entenem per usuari? fins ara la forma que hem treballat des dels mitjans és la forma clàssica de repartir els nostres continguts de la forma més similar a com ho han fet els diaris de paper, intentar col·locar

Eines pràctiques per innovar en el sector de les TIC

Innovació i periodisme

El passat dijous dia 3 de juliol vaig participar en representació de NacioDigital  a la sessió organitzada per Creacció i Ausa Futur i sota el nom d’ “Eines pràctiques per innovar en el sector de les TIC”.

La sessió del degà de la facultat d’Empresa i Comunicació de la UVIC-UCC, Xavier Ferràs va versar sobre  “Innovació. Com podem innovar?, del disseny a l’acció”. M’agradaria destacar alguns conceptes que van sortir durant la jornada:

Mapejar un mercat és difícil relacionant-lo amb innovació, ja que el que volem mapejar no existeix

Escoltar massa el consumidor pot ser erroni,  ja que el consumidor no canviarà el paradigma

La millora no comporta cap risc, la innovació, sí, que en porta

Innovació i periodisme

Autor fotografia: Adrià Costa

A la taula rodona hi va participar com a experiències: Gaufix,  Catuav, Quopiam i Nació Digital.  A la sessió, que va tenir lloc al VIT – Vic Integració Tecnològica –  també hi va participar la professora Petra Nylund. La investigadora sueca va parlar d “Innovació col·laborativa per un millor posicionament empresarial”.

Després de les presentacions, torn obert de debat i preguntes.

CASES DEL BOSC, BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA A LES GUILLERIES

Aquest és un reportatge publicat a Osona.com i a Naciodigital.cat i elaborat conjuntament amb en Jose Manuel Gutiérrez. Després de molt temps sense signar cap peça periodística, ara, hi hem tornat.

Cases del Bosc

El projecte, a tan sols 15 minuts de Vic, està abandonat i en estat ruïnós. Havia de ser una urbanització de luxe en un entorn natural paradisíac, amb 80 xalets, un club social i un hotel

Text: Jordi Font | Fotos: Jose M. Gutiérrez, Viladrau | Actualitzat el 15/02/2014 a les 20:10h

Les Guilleries és una urbanització situada al terme municipal de Viladrau, al nord-oest del nucli urbà, entre els espais naturals protegits del Parc Natural del Montseny i l’Espai Natural Guilleries-Savassona. Un assentament de cases desiguals, algunes d’elles habitades, d’altres amb rètols “En Venda”. Per accedir-hi, cal prendre la sortida de Sant Sadurní d’Osormort de l’Eix Transversal, agafar la carretera que mena cap a Viladrau i, just tres quilòmetres després, girar a mà dreta, tal com indica el corresponent rètol.

Llegir el reportatge

David Airob “La coherència visual en el reportatge fotogràfic

MOSTRA DESCALÇA DE FOTOGRAFIA DOCUMENTAL A VIC

Dissabte 5 d’octubre (Llibreria La Tralla, 19.00 h):

– Conferència de David Airob “La coherència visual en el reportatge fotogràfic”.
– Presentació del nou web de de Nació Digital, que agrupa unes 500.000 fotografies publicades al diari en tota la seva història

Del 5 al 12 d’octubre:
– Exposició d’imatges de 70 treballs de set fotoperiodistes a la Rambla del Passeig, del 5 al 12 d’octubre.

L’art de saber buscar reportatges i portar-los a terme serà el tema de la conferència que, amb el títol “La coherència visual dins del reportatge fotogràfic”, pronunciarà el fotoperiodista David Airob, (http://www.davidairob.com), cap de fotografia de La Vanguardia entre 2007 i 2010, i actualment professional d’aquest diari. En el mateix acte tindrà lloc la presentació del nou web temàtic del diari Nació Digital, que agrupa en un sol lloc unes 500.000 fotografies publicades en el mitjà durant els seus més de disset anys de funcionament. També seran presents a la taula el director de Nació Digital, Salvador Cot, i el promotor de les jornades i fotoperiodista vigatà, Sergi Cámara.

La cita és el dissabte, 5 d’octubre (19.00 h ) a la llibreria La Tralla, de Vic.

L’acte forma part de la primera “Mostra descalça de fotografia documental”, que tindrà lloc a Vic del 5 al 12 d’octubre.La mostra està dirigida per Sergi Cámara i neix amb la intenció de donar a conèixer treballs contemporanis de fotoperiodisme d’arreu del món. Es podran veure 70 peces, tant de fotògrafs de prestigi com d’emergents catalans, de l’Estat espanyol i de Brasil. Les exposicions es mostraran al llarg de la Rambla del Passeig, utilitzant el mobiliari urbà.

Hi haurà treballs com “Síria, any zero”, “La violència a Caracas”, “Les religions a través dels seus pelegrinatges”, “Els 65 dies de la resistència minera”, “El treball esclau a la frontera d’Europa”, “Separació d’una favela de Rio de Janeiro amb un mur” i “El fenomen de la immigració, des de la perspectiva del que es queda.”

El conferenciant: David Airob

David Airob (Barcelona, 1967) es fotògraf del periòdic La Vanguardia, del qual ha estat redactor en cap de fotografia del 2007 al 2010. A partir de la seva incorporació el 1990 ha cobert per aquest diari tot tipus d’informacions, des de campanyes electorals fins a Jocs Olímpics i Campionats mundials de futbol. En paral·lel, ha desplegat projectes fotogràfics personals, que han obtingut distints premis, com el World Photography Award pel seu treball al Centro Niemeyer, d’Avilés, o el primer premi en el recent POY Latam, en la categoria de “Religió, cultura i  tradicions”.

Le seves imatges han estat publicades en revistes internacionals com Time, Paris-Match, Der Spiegel, etc.

Co-fundador del Centre de Fotografia Documental de Barcelona, ha realitzat masterclass, workshops i conferències en diversos centres de formació d’universitats espanyoles. També ha estat membre dels jurats en concurs fotogràfics como el certamen Fotopress. Els seus treballs s’han mostrar en exposicions individuals i llibres. És responsable del bloc sobre fotoperiodisme i edició gràfica TheWside

 

Innovació en models de negoci

Prenc com a exemple el que havia de ser un dels grans salvadors de la indústria dels continguts de paper i que de moment no ho esta essent. Des que va sortir al mercat l’Ipad havia de solucionar molts problemes a tots els editors de continguts. Però de moment no esta essent la solució a un sector que durant anys de bombolla econòmica va anar fent de nou ric i en cap cas va afrontar els canvis que li pertocaven. A la crisi sectorial ens toca conviure ara amb la crisi financera. La convivència de les dues ens impossibilita fer menys traumàtics els canvis i a la vegada tenyeix de gris un futur ple de nous lectors, nous mitjans… i sense donar resposta encara al clàssic digital “Where is the money?”.

Hem atacat aquest nou suport col·locant el nostre producte tal i com l’hem fet sempre. I evidentment l’Ipad, per diferents motius, no esta essent la solució. Poques diferències de valor afegit entre la lectura a l’Ipad a través del navegador Safari i les Apps. Per tant, malgrat que si que hi ha una clar consum en dispositius mòbils aquest continua essent gratuït.

Llegia l’altre dia diferents anàlisis de la reculada de vendes de les revistes pel canal digital (Wired com a paradigma). Hi havia diferents opinions, però n’hi havia una de molt interessant. Un dels principals problemes és que ens hem tornat més globals, més locals i més profunds:

1.- Ens interessa què passa al món. Llegim noticies globals. Escollim mitjans de referència BBC, NYT, també la nostra.

2.- Ens interessa, i molt, la informació hiperlocal. Perquè ens afecta en el nostre dia a dia. La informació de la nostra ciutat, poble, barri, trànsit, serveis.

3.- I, necessitem informació en profunditat de les nostres aficions i interessos (també professionals).

I ens sobra la resta. Volem compartir, aprendre, suggerir, volem també ser el mitjà (i no parlo de periodisme ciutadà, no).

Pocs mitjans ens poden donar aquests serveis de forma completa, interactiva i multisuport. Volem escollir les fonts d’informació, vivim en llocs diferents i potser l’Avui, El Periodico, La Vanguardia… no són locals ni globals. Tirem d’informació especialitzada i tots tenim els nostres tics i les nostres manies. Personalització i noves formes de consum. En definitiva, qui té els drets de tot això? Algú ho pot proveir tot? No? Doncs ens ho agafem de forma precària via RSS, via lectors de feeds, necessitem encara la web. No paguem.

Les inèrcies mentals, estructurals, organitzatives de les nostres empreses, ens porten una i altra vegada als camins coneguts, a les mateixes narratives, als mateixos públics, cercant compulsivament la influència com a primer generador d’ingressos. Sobre la innovació, uns diuen que si tinguessin recursos ja ho farien, els altres que s’han de reconvertir (és possible? o PRISA?). Amb l’ARA, que era una de les esperances, pel fet de crear una estructura nova, tot i ser massa recent encara per treure conclusions definitives, ens hem quedat (i ho dic des d’una perspectiva lectora) a mig camí. S’ha entès el Social Media en la seva vessant més superficial. S’han entès els nous dispositius (malgrat l’excel·lent campanya promocional) com a simple canal per a distribuir el mateix de sempre. S’ha optat per semblar modern i innovador més que no pas ser-ho.

Ens cal reflexió. La vida abans i després de Google. La cultura digital com a religió universal. Com vivim en l’era del remix? Crec que ens cal invertir molt en innovar en models de negoci si volem tirar endavant. Cooperació, hibridar continguts, especialització i nous productes per recuperar unes vendes que ja fa temps que vam regalar.

Article publicat a ESCACC

Safareig de comunicació (XVIII)

Eròtica del dispositiu. Des que va sortir al mercat l’Ipad com sol ser habitual en els productes Apple genera una eròtica de l’objecte que es difícil de trobar en altres marques i en altres aparells. El que havia de ser un dels grans salvadors de la indústria dels continguts de paper de moment no ho és. Poques diferències de valor afegit entre la lectura l’Ipad a través del navegador Safari i les Apps gratuïtes. Per tant malgrat que si que hi ha una clar consum en dispositius mòbils aquest continua sent gratuït. Es parla d’un 4,5% (via Juan Varela) de subscripcions de pagament enfront el total de descarregues de les aplicacions de pagament. Dic això de l’eròtica perquè els primers a veure-ho així han estat alguns editors.

Diaris a l’iPad. El Bloc d’Apple en Català fa un breu resum aquests dies de les aplicacions de La Vanguardia, El País i l’Ara amb algunes conclusions que comparteixo.

El diari dels Godó va fer una aplicació per Ipad que endreçava bàsicament els RSS de la web (amb algunes mancances). La sorpresa és que des del canvi de l’edició digital (la setmana vinent, anàlisi) l’aplicació ha deixat de funcionar. Cal dir que era gratuïta. (Actualització: La Vanguardia acaba de penjar l’actualització de l’APP a l’Apple Store)

L’edició d’El País per iPad és a dia d’avui una de les poques que demostra que intenta entendre les possibilitats del nou dispositiu. Endreça les noticies i ofereix un menú de navegació interessant i proper a la idiosincràsia del dispositiu. És gratuïta.

El diari Ara ha optat per una altra estratègia. Et baixes l’aplicació gratuïta i necessites ser subscriptor per poder visualitzar l’edició del dia. D’entrada no donen continuïtat al canal digital i ho encaren més com si fos una revista, format tancat, sense actualització i de pagament. Desconec l’índex de descarregues (no de l’aplicació sinó del diari) però queda clar que per ells, de moment, malgrat el tant escoltat a les presentacions això de l’Ipad és un canal més pel diari de paper però no per pensar noves formes de fer un diari. És a dir, un pdf avançat i poca cosa més.

Aplicació per iPhone de Vilaweb. Ahir també va aparèixer a l’Apsstore l’aplicació per a mòbil iPhone de Vilaweb. D’entrada utilitzen la navegació vertical i horitzontal, bé, i han pensat que es pugui retenir la darrera actualització de les notícies per llegir sense connexió, molt bé. N’anirem parlant.

Safareig de comunicació (XVII)

WikiLeaks. Dia a dia van sortint a la llum pública informacions extretes de WikiLeaks. A banda de si l’Assange és un heroi o no, em venen al cap diferents conclusions. Està fent WikiLeaks, en part, una feina important als grans mitjans de comunicació? Fins ara esperàvem que la capacitat d’investigar i de publicar noves informacions ho fessin les grans capçaleres? Aquest és un cas estrany. Una empresa, organització, comandada per un australià revoluciona el món publicant informació sobre els governs d’aquest món. Fins aquí més o menys d’acord. Ho dona d’entrada a diaris com el cas de El País i aquest dia a dia va furgant a les entranyes dels bits i els bytes. Es publiquen informacions rellevants (tot sigui dit a El País aquest tema l’hi ha anat de perles i crec que ho esta jugant bé) que commocionen la ciutadania tot i que les veus critiques diuen que tot el que ha sortit ja se sabia (poc que ho havíem llegit). El periodisme està fent la feina de contrastar i de posar en relleu el més important? Aquest fet canvia els mitjans de comunicació? Els mitjans es tornen només imprescindibles per difondre la informació i contrastar-la però no per investigar? Assange i Wikileaks necessita la complicitat i la credibilitat d’unes capçaleres per no haver de perdre massa temps defensant la veracitat?

Passen dies i a banda de l’allau d’informació sobre la vida i o la detenció de Julian Assange pocs mitjans van a la font original. Per això crida l’atenció la feina que ha fet en Janquim de nou. Publica al seu bloc com trobar una eina que et permet cercar dins els documents que ja s’han fet públics i per tant tenir una mirada pròpia més enllà dels mitjans que ja han destacat el que consideren més rellevant. A mesura que es van obrint documents es pot reutilitzar l’eina i a veure si hi ha citacions concretes. Janquim feia la crònica pel 3cat24 d’aquest tema i em sembla rellevant.

Veurem com acaba el tema WikiLeaks. Amb sensacions contradictòries però amb ganes que la xarxa demostri que es solidària, exigent i molt útil. A veure si s’aclareix aquest dubte de si algunes xarxes socials com Twitter han aplicat censura. De moment Paypal i Mastercard ja han hagut de reconèixer pressions (com diu Juan Varela cal llegir la lletra petita dels serveis que contractem). Em sembla que en tenim per dies.