Publicada per primera vegada el 23 d’agost de 2012

L’Addar és un hotel brut i polsegós amb IP dinàmica i connexió a banda ampla, surfer, dia 1.

– Diuen que era un hotel de traficants d’armes i de blanques. Es veu que agafen les noies a Ucraïna (?) al Delta del Danubi i que els senyors del desert les condueixen durant dies i interminables nits travessant els deserts de Líbia, nord del Sudan, Egipte i cap a a Palestina. Un cop allí travessen cap a Síria i Jordània, se’n perd el rastre i ja no se’n sap res més. A vegades, l’exèrcit d’Israel, quan els contrabandistes s’equivoquen de ruta, els troben just abans de l’alt de Golan. Elles ja no ploren. Si aconsegueixen travessar ja no se’n sap res més.

Un hotel Palestí al davant de l’American Hotel. Emblema d’una altra època, aquí s’hi reunien els periodistes que cobrien per a mitjans internacionals els conflictes d’Orient Mitjà. Expliquen que quan hi havia noticies, el que havia perdut més a les cartes la nit anterior, l’enviaven a peu de noticia i a canvi li perdonaven el deute sempre que cobris la notícia per a tots. Res d’exclusives.

Així la majoria podia continuar jugant a cartes, bevent i amagar-se de la calor. També diuen que aquí, a l’American, és on es feien els tractes. Les armes anaven i venien i els homes ara eren a l’Addar ara a l’American. Els dos hotels avui són plens de turistes que han llogat habitació a TripAdvisor i que a les valoracions hi posen que l’esmorzar és una mica fluix.

PD.- Feia temps que no et trobava tant a faltar. Eres tant lluny…