M’ha caigut a les mans el darrer llibre de Richard Ford. Ell és el culpable que hagi pensat moltes vegades que m’agradaria ser un comercial immobiliari i anar a ensenyar a persones, famílies cases, llocs on viure. I fer com el seu personatge Frank Bascombe a El dia de la Independència, un antic periodista esportiu que es dedica a vendre cases. En aquest cas Richard Ford, guanyador del Pulitzer, ens narra la història a Canadà, d’un noi de 15 anys que sense saber massa com veu com els seus pares han acabat atracant un banc i la seva vida canvia radicalment d’un dia per l’altre. Llegir entrevista a Richard Ford a El País

Recomant per diferents bandes finalment he llegit el llibre de Joel Dicker (bona campanya de màrqueting). Una novel·la entretinguda, excessivament tècnica pel meu gust ja que hi ha moments que l’autor prefereix mostrar les seves virtuts que no pas deixar fluir el text i la trama però un bon llibre, de lectura ràpida, dels que anima a llegir.

M’ha fet pensar en la primera novel·la d’Alain de Botton, no pas pel tema i sí per l’origen de l’escriptor, l’edat en que han escrit… el que intueixes de la seva formació acadèmica.. Veurem com li va a Dicker amb el seu següent llibre però aquest é sun bon llibre si no et llegeixes els excessius elogis que l’hi han dedicat.

Títol: El cas Harry Queber
Autor: Joel Dicker

M’ha arribat a les mans el llibre “La trama contra Catalunya“ de l’Hèctor López Bofill. El llibre intenta ser una aproximació als interessos econòmics per a continuar la relació Catalunya Espanya dels darrers 300 anys però especialment d’ençà del franquisme. D’entre els personatges que hi surten: Brufau, Alemany, Rodés, Lara, Conde de Godó.. de la part empresarial, i Nadal, Maragall, Duran i Lleida em sorprèn el paper estratègic que l’autor dona a Narcís Serra.

El polític català que va arribar a ser vice president del govern Espanyol amb Felipe González. Home culte i fi que va passar per la Diputació de Barcelona de Samaranch, l’Ajuntament de Barcelona de Porcioles, conseller de la Generalitat de Catalunya en el govern provisional de Tarradellas, despatx i càrrec a La Cambra de Comerç de Barcelona, despatx propi amb Miquel Roca per a saltar ja a la política espanyola a llocs tant diversos com ministre de defensa…Va haver de plegar per l’espionatge i la mala gestió del CESID.  Bé en tot cas m’han quedat ganes de saber més coses d’un dels personatges que més han participat en definir un marc de relacions entre Catalunya i Espanya i que a més no ho han fet des de la màxima visibilitat sinó movent els fils des del silenci. Malgrat tot el fi de Narcís Serra al capdavant de Catalunya Caixa i la seva presència al Parlament per a donar comptes de la fi de l’entitat financera ja deixa entreveure un personatge complex i un xic cínic.

Del llibre en general destacar-ne una certa visió històrica, dir les coses pel seu nom i entenc que un primer pas per a futurs treballs. Dit d’altra manera continuo preferint l’Héctor López Bofill poeta.