Els dies tolerables

No recordo l’última vegada que havia estat tan nerviós. Vas pujar al cotxe i no vas saber si fer-me dos petons o no. Te’ls vaig fer jo. Em deies que sí, però que ara no, que sí… i jo em veia reflectit als teus ulls.

I hores després et vaig deixar al teu cotxe. Tu ja feies tard. Mentre em feies adéu amb la mà em deia que encara no et trobava a faltar. Mitja hora després vas trucar-me al mòbil amb veu trencada dient-me que sí, però que ara no. I jo et deia que just a sobre meu veia a passar un avió. I et preguntava:

-On deuen anar?
I tu, ja rient em deies:
-Si et plau demana’ls-ho