Arribo a la redacció i a la meva taula hi ha la correspondència pertinent, cartes de propaganda i fulletons poc vistosos. Entremig veig una carta a nom meu i una cal·ligrafia bonica que em crida l’atenció.
Les reunions, amunt i avall i la carta a sobre la taula. Arrossego Patria (crítica bona i crítica dolenta) de Fernando Aramburu i els trajectes se’m fan curts. A Barcelona sembla que ha arribat la primavera i trobo a faltar la fresca dels matins en aquesta època de l’any que quan soc a casa, ben d’hora enfilo el camp llarg, i se m’obre el món.
Quan tinc un minut obro la carta i un post-it em fa bategar. I enmig de la sorpresa vaig a parar mentalment al Post-it City i amb en Baumann que ja no hi és, ni aquella època … però la sorpresa és bonica i em fa venir de cop aquí i a totes les hores guanyades a la son que em permetien escriure de tant en tant. I em faig la promesa, silenciosa i intima d’intentar-ho.
PD.- D’una carta amb un post-it que amb boniques paraules m’ha fet asseure i escriure. Gràcies M. Carballo.
De la carta rebuda
Temps enrere vaig iniciar un projecte i necessitava informació sobre el cor; vaig buscar a la xarxa: cor, cor humà, anatomia del cor… i finalment, batec. Aquella dia ja no vaig buscar més informació, vaig invertir la resta de la vesprada en llegir (-te). Trobe que vaig descobrir un veritable tresor i va ser una part important del projecte, en el qual encara hi treballe… He de dir que, durant un temps (que va passar massa ràpid), vaig retornar al petit plaer de llegir i d’imaginar, cada nit, una història que em permetia desconnectar una mica de la realitat del dia a dia…
Vaig decidir enviar aquell petit dibuix, perquè trobe que algunes de les obres d’aquell projecte, estan inspirades en aquells moments, mentre llegia… ha sigut una sorpresa molt agradable saber que, finalment, la carta ha arribat al seu destí (no ho tenia tan clar…) i encara més sorpresa poder llegir una mica més de la història (fins i tot puc dir que isc en aquest petit fragment!, i també puc confessar que m’han pujat els colors…)
Potser un dibuix, en un paper post-it, no és un gran regal; simplement gràcies!
