Skip to main content

Safareig de comunicacio II

Jordi Font
28 juliol 2010

Tanca un dels pioners. Via tweet llegeixo que ha tancat un dels pioners de la xarxa de de la categoria de diaris digitals, el gallec Vieiros, que publicava ininterrompudament des de 1996. Tanquen després de treballar-hi molt, molts esforços, molts sacrificis i de ser un dels històrics. Desconec les particularitats del cas més enllà del que he llegit (especialment via Partal) però comparteixo que no serà el darrer dels anuncis tristos que viurem d’aquí a finals d’any. N’hi ha que fa dies que semblen la crònica d’una mort anunciada. En tot cas la meva reflexió és si en comptes de ser digital fos imprès hauria caigut? (imagino que a casa nostra si deixessin d’ajudar en caurien molts). Els americans parlen d’intervenció quan passen aquestes coses. Vull dir que quan s’aboca tant diner públic convé vigilar que se’n faci un bon ús (desconec si Vieiros rebia ajuts).

Fascinat per les noves narratives periodístiques. Fotografia, vídeo, entrevistes, histories reals que ens preocupen a tots, periodisme en majúscules. Explicades amb rigorositat i allunyades dels media convencionals (per temes de credibilitat?). El descrèdit dels grans grups de comunicació va acompassat amb el descrèdit de la política? (massa proximitat de poders?). Els americans innoven amb noves empreses periodístiques. Diferència entre l’autor/s de la peça, els creadors, els periodistes i les marques de distribució (grans capçaleres per exemple). És a dir, pots veure un excel·lent reportatge signat per un grup i patrocinat per un gran distribuïdor de continguts. És el cas de MediaStorm. Em sorgeix la pregunta: quan crearem a casa nostra productes moderns? Un altre exemple, i que està de moda ara, Wikileaks. En una altre dimensió seria possible aquí?

De projecte galàctic-mediàtic a projecte modern-innovador (sona a Madrid-Barça). En una tertúlia (sí, era en un bar) diferents col·legues em deien que la fórmula màgica per fer un nou mitjà és: a) uns quants mediàtics (deixant a banda què hi faran i què hi aportaran);  b) uns grams d’influència i bona connexió amb el món empresarial, del sector… i c) dedicar esforços via altres (diaris, twitter, facebook, filtrant informació) a que parlin de tu. Que sembli cavall guanyador i que llavors això no té aturador i que els diners ja vindran. Malgrat el resultat de l’“aposta blanca” jo els deia que cal esperar a veure el producte i ells em responien que Ara no, que una vegada cremats alguns cartutxos i amb la capacitat d’oblit del món que ens toca viure pot passar que abans de néixer ja soni antiquat. N’hi havia un que insistia que això és màrqueting d’Ara, per canals d’Avui, sofregit amb estil Òmnium. Caldrà esperar a tastar.

Em demanen que parli de l’ACN. Se m’acaba l’espai, la setmana vinent més (i gràcies per les observacions, informacions i els comentaris).