Campanya electoral i xarxes socials. Després de l’evangelització en l’ús de les xarxes socials que va fer l’equip d’Obama durant les presidencials americanes tot feia presagiar que a casa nostra passaria el mateix, però en model copy/paste. Encara recordo un dels gurus de la nova economia d’aquí com deia que a les eleccions al Parlament es decidiria un milió de vots a Internet. D’entrada pensava que no, però aquests darrers dies penso que potser no van tant equivocat. No sé si és decidiran un milió de vots o 400.000 però el que és cert és que l’interès i l’actualitat política ha saltat a Internet. Potser perquè algunes de les organitzacions que volen presentar-se a les eleccions de la tardor aquest és un dels pocs canals que tenen per difondre el seu ideari. Els mitjans digitals i les versions digitals dels diaris hi estan jugant un paper important. Més, potser que el que juguen les anomenades xarxes socials. Encara queden dies però em fa por que els equips de campanya s’aboquin a les practiques 2.0 utilitzades durant les passades eleccions a can Barça. La majoria d’accions van ser spam (des)informatiu i alguns duien nom de Consell. Ara es parla de ciberactivistes, cativistes… Els dies han passat i el que era bo llavors ja no ho és tant ara. Temps al temps.
L’Agència Catalana de Noticies (ACN). Des de l’any 1999 opera l’Agència Catalana de Noticies. Des d’aquells inicis i fins avui han canviat molt les coses. D’un ús incipient de la xarxa d’Internet a l’ús habitual que en fan els mitjans. És habitual sentir critiques al funcionament de l’agència. Almenys en molts mitjans petits. Que si el servei no els surt a compte, que si ells són el que en saben més del seu territori… En les trobades amb mitjans (ACPG, APPEC) és un tema recurrent. Personalment sempre he pensat que tenir una agencia nacional de noticies és molt important i un fet cabdal. No treu això, però, que no hi hagi marge de millora. S’especula i molt, davant un hipotètic canvi de govern, si els càrrecs importants de l’Agència també canviaran. Per allò de la confiança. La veritat és que no ho sé. Espero que, si n’hi ha, sigui per millorar.
El PSC i Twitter. Excepcional l’ús que fan alguns membres del PSC de Twitter, almenys aquests darrers dies. Els consellers Nadal i Maragall estant utilitzant l’eina de forma intel·ligent (no sé si els seus assessors de comunicació pensen el mateix). Excel·lents perquè sonen a honestos. Un ús personal i polític d’una eina tant potent com és Twitter utilitzada per generar conversa, proximitat, debat, comunicar. Allunyada del “talibanisme” 2.0 d’algunes organitzacions. Un ús sensible a vegades, humà i evidentment partidista. Sí, senyor.
